El misteri de l'hort

Una vegada hi havia una escola molt bonica en un poble de l'Urgell. Tots els nens i nenes que hi havien estudiat se l'estimaven molt. Com que tothom hi volia anar es va quedar petita i van haver d'afegir-hi més classes, i també van fer un pati més gran. En un racó d'aquest pati hi van posar un hort, del que en tenien cura els mateixos alumnes. Al setembre, just en començar les classes, preparaven la terra i... al .... hi plantaven....

I així fins el mes de .... en que l'hort estava curull de tomates, pebrots....

Quan sortien al pati, gairebé tots anaven a donar un cop d'ull a la seva part de l'hort, i calculaven quan podrien collir i menjar-se els fruits i les verdures que havien cuidat durant tant de temps.

Un dia però, un grup d'alumnes dels més grans, mentre feien la visita diària a l'hort, van notar alguna cosa estranya. De moment no sabien veure què passava, anaven amunt i avall mirant a dreta i esquerra... fins que en Jaume va dir:

-Em sembla que ja ho sé, aquí hi falten algunes tomates.

-Sí, sí!- va respondre en Roc- n'hi havia una aquí que gairebé tocava el terra i ara no hi és!

Llavors la Maria va cridar (la Maria cridava molt sempre)

-Aaaaaiiii!

-Què passa?- van dir tots a l'hora mentre dirigien la mirada allà on apuntava el dit de la Maria.

-Allà, allaaaaa!!

-Què passa allà?

-Doncs que allà, en aquell cavalló, vora la reixa, hi faltes dos mates d'enciam.

-N'estàs segura?- li va preguntar en Jaume, que era el més assenyat de tots, perquè sempre feia tots els deures i treia molt bones notes.

-Què et penses que sóc ruc? Sé que hi havia dues mates més d'enciam perquè ahir vaig anar a treure-hi un caragol que es menjava una fulla.

Es van mirar els uns als altres preguntant-se en silenci què podia haver passat.

-Anem a dir-ho al mestre, ell potser hi trobarà una explicació raonable en tot això- Digué en Jaume.

I així ho van fer. El mestre els va escoltar amb molta atenció, i quan van acabar els va dir:

-Això no és cap misteri, de ben segur que a la nit, algun conill deu entrar a l'hort i per omplir-se bé la panxa.

I es va posar a riure.

A ells, però, no els feia gaire gràcia i es van quedar mirant al mestre amb cara de pomes agres.

El mestre, en veure que els seus alumnes estaven preocupats de veritat els va dir:

-Tranquils, sabeu què farem? posarem unes trampes per conills al voltant de l'hort i així solucionarem el problema.

A la tarda, els tres amics es van quedar amb el mestre per posar les trampes per conills. En Roc, que sempre ho volia arreglar tot a cops, va dir:

-I si posem verí? i els que no es morin els fumem cops de bastó al cap!

Ningú li va contestar, però el mestre el va mirar d'una manera que li va fer veure que s'havia passat una mica. Abans de marxar, el mestre els va recordar que no ho havien d'explicar a ningú, perquè els nens més petits es posarien tristos si sabessin que ens robaven a l'hort.

L'endemà, quan van obrir les portes de l'escola i abans de pujar a la classe, van anar corrents fins al racó de l'hort. Van veure que a les trampes no hi havia cap conill. Van respirar alleujats. Però quan ja es disposaven a anar a la fila, la Maria es posà a xisclar d'aquella manera que et feia grivi, com quan algú gratava la pissarra amb les ungles.

-Què et passa ara?- Van dir tots a l'hora

-Que no ho veieu? aquí hi havia un pebrot ahir.

-És veritat... i allà hi falten dues pastanagues!!

Era evident que hi faltaven algunes verdures. Per tant ja podien descartar la teoria dels conills. La veritat és que un lladre entrava a la nit i els pispava allò que amb tant d'esforç havien cultivat. No era tonto el lladre; no robava massa, pensant que així ningú no se n'adonaria.

Aquesta vegada, després d'explicar-ho al mestre, van demanar ajuda al senyor Paulí, el conserge, que va tenir una gran idea: encararia una de les càmeres de seguretat cap a l'hort i així podrien gravar el lladre. Portarien la cinta als Mossos d'Esquadra i el tancarien a la garjola.

L'endemà van anar directe al despatx del conserge. Allà ja hi era el mestre que mirava la gravació de la nit anterior:

-Nois, males noticies. Teníeu raó, algú entra a la nit i roba les hortalisses de l'hort.

Llavors va rebobinar i va pitjar el "play". Els tres amics tenien els ulls oberts com a taronges mirant aquella figura que s'enfilava a la reixa, entrava a l'hort, anava collint el que li semblava i ho tirava a fora. Al cap d'una estona saltava ell i ficava en un sac tot el que havia robat. Llavors desapareixia tan de pressa com havia vingut.

-El coneixeu? Sabeu qui és?- els va preguntar el mestre.

Tots tres van bellugar el cap d'un cantó a l'altre en senyal de negació. De fet no es podia saber qui era, estava molt fosc i, a més, portava una caputxa posada. En tot cas el que sí que podien endevinar era que aquella persona era un nen o un home molt baixet. Però amb això sol no podien pas anar als Mossos.

A l'hora del pati es van asseure vora la reixa i miraven l'hort amb tristesa, i també amb una mica de ràbia: "quina mena de mala persona podia fer una cosa com aquella?"

Llavors, en  Jaume va dir:

-Tinc una idea! Voleu descobrir el lladre?

-Es clar que sí!! - van respondre  alhora.

-Doncs mireu què podem fer. Com que sabem per la gravació a quina hora ve, podríem venir aquesta nit i espiar-lo. Així l'enxamparíem "in-fraganti".

-Com?- va dir Roc- Es diu infraganti, el lladre?

-No home!- li va dir en Jaume- infraganti vol dir que el descobrirem just en el moment que es disposi a robar!

-Ah, doncs perquè no ho diu clar?

-És que tu no entens res.- Li va etzibar la Maria.

-I tu ets una figaflor que no tens ni idea del què dius!!

-Calleeeu!! va tallar en Jaume- Ara no és moment per a discutir. Quedem a les nou a la porta de darrera del pati, d'acord?

-Ui, a mi no em deixaran sortir; a aquesta hora ja sóc al llit!- va dir en Roc

-Jo també- va dir la Maria- però m'escaparé saltant per la finestra, serà com viure una aventura, com en el llibre de Tom Sawyer.

-Com qui?- va dir en Roc estranyat.

-Ai, què tonto que ets! com que tu encara llegeixes els contes dels tres porquets...

-A que et vento una plantofada...

-Una altra vegada? Prou, sisplau! -Els va dir en Jaume posant-se entremig dels dos per separar-los.

-Bé d'acord, va dir en Roc, també m'escaparé. Però si m'enxampen us en recordareu de mi…

-Entesos doncs, eh? a les nou tots aquí.

I així, a les nou, que ja era ben fosc, els tres amics es van trobar a la porta del darrere de l'escola.

-On vas amb pijama? li va dir la Maria a en Roc.

-La mare m'ha agafat la roba per rentar-la, i la porta de l'armari fa soroll quan l'obres... i a més, a tu què t'importa?

-No, no... ja t'ho faràs, però estàs una mica ridícul amb aquest pijama de l'espiderman.

-A que te la foto…?

-Ja hi torneu?- va haver d'intervenir altra vegada en Jaume- Ja n'estic fart de vosaltres, feu el favor de callar!

Quan es van haver calmat, es van amagar darrera uns arbres que hi havia prop de la reixa de l'hort i van restar en silenci mirant fixament cap a la foscor.

Va passar una bona estona i no sentien res, només el cant d'un grill. De sobte un soroll fort els va posar en guàrdia.

-Sembla el so d'una moto- va dir en veu baixa en Jaume.

Però llavors la Maria va dir:

-Què carai de moto, és aquest paperina d'en Roc, que s'ha quedat adormit.

Efectivament, aquell soroll eren els roncs del pobre Roc.

En Jaume li va donar una puntada al cul per despertar-lo.

Final Mònica & Nicole:

Quan es va despertar, van veure una persona que saltava la reixa, agafava les

hortalisses i marxava. La Maria va dir:

-Seguim-lo que així sabrem cap a on va.

En Jaume i en Roc alhora van dir:

-Sí!!

Tots tres caminaven darrere d’aquella persona.

Caminant, caminant van arribar al bosc, allí aquell ésser viu va endinsar-se, i ells també el van seguir.

Quan eren al bell mig, el lladre d'hortalisses va mirar cap als dos costats com si sapigués que l'estaven seguint i, llavors, va entrar en una mena de portalada que anava a parar a un lloc fantàstic.

La Maria va dir:

-Però, qui és aquesta persona que entra en aquella boca màgica?

-A mi em sembla que no és un humà, sinó que és un ésser fantàstic! Va dir en Roc. En Jaume va afegir, tot seriós:

-No diguis bestieses Roc, que no veus que no existeixen?

-Entrem-hi a veure on dóna aquesta entrada- va dir la Maria.

Quan van entrar i van veure que el lladre es treia la caputxa, el van observar i en Jaume va dir:

-Uau!!

En Roc va afegir:

-Veieu com jo ja us deia que era un ésser fantàstic i en aquest cas és un follet

-Ei nois marxem que es tard, demà ja ho explicarem al mestre. Va dir la Maria

L'endemà al matí li van dir al mestre el què havia passat, la nit anterior.

El mestre va estar pensant una estona i va dir:

-Ja ho tinc!

-El que tens? Diguis va, va. Va dir en Roc entussiasmat

En Jaume li va clavar una puntada al cul i va dir enrabiat:

-Que no veus que lo que diu el mestre, vol dir que té una idea, tanoca!

El mestre va continuar:

-Aquesta nit a les nou estigueu tots tres darrera de la escola, i haureu de portar: una lot bastant potent i els sacs de dormir perquè diuen que avui a la nit farà fred.

A les nou de la nit tots eren darrera de l'escola, menys en Roc, esperant aquell tardaner, anaven passant els minuts i per fi va arribar:

en Jaume va dir:

-Què noi, on t'havies ficat?

-Jo estava esperant que els meus pares i el pesat del meu germà s'adormissin, però com sempre el meu germà no parava de cridar als pares perquè anessin a la seva habitació a fer-li costat!

-Ei nois, de pressa posem-nos al darrera de aquells arbustos del costat de l'hort. Va dir el mestre.

Tots van fer que si amb el cap

El mestre tot seriós va dir:

-Escolteu quan salti el foll...

-(Roncs del Roc). La Maria tremolant de por va dir:

-Què són aquests sons tan estranys?

-És aquest tanoca d'en Roc que s'adorm a tot arreu va afirmar en Jaume tot empipat, mentre li clavava un puntada al cul.

-Com us anava dient, quan vegem que entra aquell follet encenem les lots i l’il·luminem. D'acord?

Al cap de una estona van sentir la reixa que es movia i van veure aquell follet

que saltava, en aquell moment van encendre  tots quatre les lots i el follet volia fugir però no vam poder.

La Maria va dir:

-Tranquil, que no et volem fer mal però et volíem preguntar una cosa.

-Mira jo em dic Maria, ell es diu Jaume, ell Roc i el nostre mestre es diu Joan

-Com és que cada dia entres i ens prens hortalisses de la nostra escola? Va preguntar en Jaume. I ell va respondre:

-Hola, jo em dic Knister, robo menjar perquè nosaltres, els follets, ens alimentem d’una manera molt estranya però bastant curiosa, quan els nens i nenes llegeixen llibres sovint amb això ja ens alimentem però ara amb això de la televisió, la play, la nintendo i totes les noves tecnologies els nens ja no llegeixen.

El mestre va dir:

-Mira, et fem un tracte: a la nostra escola comprarem llibres i cada matí

tots els nens de la nostra escola llegiran una estona, a canvi, tu, tres dies a la setmana ens ajudaràs a regar o a fer altres feines a l'hort, d'acord?

-El follet molt content va dir que sí amb el cap i se'n va anar tot corrent cap a casa seva.

I al cap de bastants dies tots els nens de la escola ja els agrada llegir i abans

de mirar la pel·lícula, si hi havia un llibre, preferien llegir abans el llibre-. fi!

final shakira

Els nens segueixen a la persona i veuen que és un nen, el paren i li pregunten per què ho fan.

Ell respon:

-         Per la meva mare esta malalta a més tinc tres germans i ens hem d’alimentar d’alguna forma.

Al dia següent li expliquen tot a l’equip directiu.

L’equip directiu es reuneix , el director diu a la família:

-         Hem decidit de donar-vos els medicaments que necessitis per a curar-te i que els teus fills vinguin a la nostra escola, es quedin al menjador i tot gratuït.

-         Moltes gràcies per tot !

Va dir la mare.

final Sandra

Segueixen al nen i veuen que és de la seva classe. El nen para en un hort  i torna a plantar les verdures. S’estàn allà una estona més per observar-lo i marxen cadascú cap a casa seva.

L’endemà al matí li pregunten al nen  perquè roba les verdures i les planta al seu hort. El nen els respon que com que les ha cuidat tant de temps li sap greu de menjar-se-les.

Al final o parlen amb l’equip directiu i decideixen donar-li al nen una verdura de cada perquè les guardi al seu hort.

Final Cèlia
El van seguir fins una casa que tots coneixien pero que no sabien de que. Aleshores van veure com la persona encaputxada entrava per la finestra. Tots es pensaven que entrava alla o per agafar mes coses o que era casa seva. Aleshores van sentir un soroll estrany que venia de darrera dels arbustos i cap d'ells s'atrevia a anar-hi fins que la maria se li va acostar passa a passa amb molta por dins seu : i si era el lladre i si se la emportaven... Llavors va apartar l'arbust i van veure que era en Roc que ja tornava a dormir. En Jaume mentres la Maria li cridava a en Roc el seu sermó de sempre es va acostar a la finestra i va veure com era un nen girat d'esquena menjan-se les verdures!!! El nen es va girar per agafar mes verdures i va veure en Jaume a la finestra tots dos es van reconeixer. Era en Ferran de 5è!!!
Tots dos van cridar alhora quan la Maria i en Roc els van sentir hi van anar corrents. Quan ja els hi va haver marxat l'esglai li van preguntar perque agafava les verdures de l'hort que tant cuidaven 
Els ne els hi va respondre que desde petit que tenia una alergia a les verdures i que per aixo els seus pares no li deixaven menjar i una dia, el dia de la fruita exactament com deien alla va tastar-ne una i no li va agafar cap simptoma de l'alergia i va estar investigant i va descobrir que com que les verdures dels supermercats porten pestifides es el que li provoca la alergia en canvi com que l'hort de l'escola es un hort ecologic no m'en provoca. Els hi va comentar als seus pares pero no se'l creien i per aixo se les menjava d'amagat i com que tambe era molt timid no s'atrevia a dir-ho a l'escola. El dia seguent els nens ho van comentar amb l'equip directiu que van fer una proposta amb el nen: si ell no agafava d'amagat les verdures li deixarien unes quantes verdures a la setmana i conveçarien als seus pares perque nose les hagues de menjar d'amagat


final cesc

Van anar seguint l’ombra, però després en van trobar una altra de més baixeta i prima. Les dues ombres anaven caminant com si res, fins i tot es van aturar en una botiga. Al cap de poc en Roc ja deia:

-Va, com és que no surten? Maria! – Va dir en Roc-. –Com vols que ho sàpiga, tros d’anec escaldat!

-Ai, Perdó  noia!  -Va dir en Roc en un to vacil.lant-

-Calleu! – Els va etzibar en Jaume amb un to fluixet– Que ja surten!!!.

Van sortir els dos delinquents i es van encaminar cap el bosc.

-Ostres noi, aquesta gent no es para d’aturar – Va dir en Jaume -.

-Sí – Va dir la Maria –.

Però just en aquell moment una mà els va agafar i se’ls va emportar cap dins una barraca de fusta atrotinada. Allà els van posar en una cel.la petita.

Es van sentir unes veus:

Molt bé … -Va dir una veu –.

Gracies - Va dir  l’altra –.

Els nens van veure l’Eulàlia des de la cel.la. Van pensar i van arribar a la conclusió que com que eren una família rica i els seus pares s’havien separat feia poc, filla i majordom s’havien quedat abandonats, i els pares s’havien buscat la vida.

-Ostres és l’Eulàlia – Va dir en Roc –.

-Qui vols que sigui, la xula de la classe – Va dir la Maria – Mira que n’és de burra!!!.

-Calleu!!! Tanoques!!! per què veniu? És igual, ara tothom a dormir – Va dir l’Eulàlia –.

-Bleda – Va dir la Maria –.

-Tranquil.la – Va dir en Jaume ensenyant el mòbil – Trucaré a en Jack que vingui amb l’Amos, Miles i en Henry i que la segueixin fins a la barraca –Va dir marcant el número- Hola Jack (pausa) estem segrestats , amb l’Eulàlia. Ha sigut ella la delinquent (pausa). Sí (pausa) amb l’Amos, en Henry i en Miles (pausa) al 112 (pausa) d’amagat, adeu (pausa).

Quant va haver acabat es van posar a dormir.

A la tarda l’Eulàlia va tornar de l’escola, i va dir:

-Avui espinacs

-D’acord – Va dir el majordom –.

Just en aquell moment és va sentir:

-Obriu la porta o fem explotar-ho tot.

-Va obriu la porta, compte enrere 3 – 2 – 1.

Llavors tots van sortir cap a fora. Eren els del 112. L’Eulàlia va dir que l’havien abandonat, i és van salvar ella i el majordom, però els pares van anar a la presó perquè els havien abandonat. L’Eulàlia se’n va anar al psiquiatre i el majordom és va fer DJ famós